14 de des. 2011

Amb G de Gilliam (Crítica a 12 Monos)

Puntuació: 

Confusió! Eclecticisme! Paranoia! Bogeria! Trastorns! Futur, passat, present! Supervivència! Mort!... Tots ells són termes constants en la peculiar producció de ciència ficció d’un dels directors més singulars i heterodoxes del panorama cinematogràfic de gènere. Efectivament, parlem del nord-americà, ex Monty Python, Terry Gilliam, que firma amb Twelve Monkeys una de les seves produccions més rodones i trepidants, a la par que serioses i absents de l’humor que predomina en gran part de la seva filmografia –fet del que posteriorment es redimiria amb la histriònica Fear and Loathing in Las Vegas–. 

Un inspirat repartiment amb Bruce Willis i Madeleine Stowe al capdavant és l’encarregat de conduir-nos a través d’una aventura que creua les barreres del temps i que si bé no és en absolut profètica, tampoc ho pretén ser. Corre l’any 1997 quan de sobte un virus mortal arrasa amb tot ésser humà fins a quedar-ne un petit i insignificant reducte, que troba en els viatges a través del temps la única manera de reconduir la crítica situació. La història, que bé podria assemblar-se als retorns al futur de Robert Zemeckis, és portada per Gilliam amb un to molt més greu, essent el mateix Willis el clar reflex de l’estat anímic en el que es mou el film; perplexitat, atordiment i desesperança en front de la bogeria generalitzada, dirigida per un jove i histèric Brad Pitt, que es suma als sempre extraordinaris repartiments amb els que Gilliam compta.
Sigui com sigui, no només és aquest repartiment el que fa brillar l’obra; també cal destacar l’encertada atmosfera, que beu d’una bona fotografia i una precisa i singular banda sonora, i el guió sense escletxes de David i Janet Peoples, que basen el seu escrit en un migmetratge francès, La Jetée de Chris Marker, del qual Twelve Monkeys n’és el remake ampliat.

Amb tot, l’obra de Gilliam s’ha convertit ja, per mèrits propis, en un clàssic de la ciència-ficció amb tota la personalitat estètica que cabia esperar, així com una digne successora de la també sorprenent Brazil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada